30.9.04

Para que veas


Te acuerdas cuando no visitamos...

aquel pueblo de calles blancas...

y tejados coloreados...

Y de la chica..

que al ritmo cálido de mark knopfler...

tomaba su baño solar diario...

Y de aquellas calles...

que siempre acababan...

junto la sombra de la misma palmera...

¿Te acuerdas?...

Y del árbol solitario...

que no nos alimentó esa noche...

ahora recuerdo que me llamaste...

Quijote de la luna llena...

¿Recuerdas estos sueños...

que no te conté, susi?...

Ahora te los pinto...



You agree when we do not visit that town of white streets and roofs colored. And of the girl that hot rhythm of mark knopfler took its daily solar bath. And of those streets that always they finished in the shadow of the same palm tree, ¿you agree? And of the solitary tree that us not that night fed. Now I remember that you called me Quijote of the full moon. You recall these dreams that you did not I count, susi? Now I paint them you.


El apeadero

¿Porqué ese tren se detuvo tan lejos?. Si en ese lugar no hay estación. ¡Mas allá!, nos dicen, ¡Mas allá!. ¡Ya lo veo, allí sobre el montículo! ¿Obedeces, Susi, a algún extraño conjuro? Respira profundamente y piensa. Nos acercamos ya a la estación. Susi dime porque esta tan lejos el apeadero de un tren tan veloz. Lo sabes, ¿verdad?.



Perquè aquest tren es va detenir tan lluny?. Si en aquest lloc no hi ha estació. Mes allà!, ens diuen, Mes allà!. Ja ho veig, allí sobre el monticle! Obeeixes, Susi, a algun estrany conjur? Respira profundament i pensa. Ens vam apropar ja a l'estació. Susi digues-me perquè aquesta tan lluny el baixador d'un tren tan veloç. Ho saps, veritat?.

29.9.04

¿los ves susi?

Y esos cuervos chivatos, susi, son dos trazos negros (zig zag) sobre el sendero al abismo. Y en esas dudas Van Gogh tenía dos caminos para elegir. Y los pajaros ya sabían de su elección. Y allí solo frente a abismo no se acobardó, sacó la pistola y pum, en el pecho. ¿Dejo de gustarle su pintura? Que arte más serio este. Su historia es la que se cotiza. ¿Las pinturas? pss... la decoran.



I aquests corbs malparits, susi, són dos traços negres (zig zag) sobre la sendera a l'abisme. I en aquests dubtes Van Gogh tenia dos camins per a rumiar. I els ocells ja sabien de la seva elecció. I allí solament enfront d'abisme no es va acovardir, va treure la pistola i pum, en el pit. Deixo d'agradar-li la seva pintura? Que art més seriós aquest. La seva història és la qual es cotitza. Les pintures? pss... la decoren.

Así te veo

Desde casa, susi, veo unos almendros. Están trabajando para adornarte el pelo. Fabrican florecillas blancas, de esas que el viento enredará entre tus rizos. No duermas esta noche y acompañame. Las recogeremos antes que en almendras se conviertan. Susi vente y dejame coronarte reina en mi ventana.

Des de casa, susi, veig uns ametllers. Estan treballant per a adornar-te el pèl. Fabriquen floretes blanques, d'aquestes que el vent embullarà entre els teus rínxols. No dormis aquesta nit i vine amb mi. Les recollirem abans que en ametlles es converteixin. Susi vine't i deixa que et coroni reina en la meva finestra.