31.5.09

Reinarás

VIDRIERAS DE LA GRANJA por Albertokarhe.


Susi...

Si el resplandor de tu aroma galopa salvaje y...
osa violar la madurez de esta dulce bonanza
o salpicar la inocente quietud de este recuerdo
perturbando al egoista y a su triste sosiego...
un reto a muerte clavarás ante mi decencia
revelando a la inmadurez en tu regreso
y siendo prisionero de nuestro ansiado juego
sobre esta incierta y deseada batalla
reinarás por fin sobre mis oscuros cielos.



Si la resplandor de la teva aroma galopa salvatge i...
gosa violar la maduresa d'aquesta dolça bonança o esquitxar la innocent
quietud d'aquest record pertorbant a l'egoista i ha el seu trist assossec...
un repte a mort clavaràs davant de la meva decència revelant a la
immaduresa en la teva tornada i sent presoner del nostre joc anhelat
sobre aquesta batalla incerta i desitjada regnaràs per fi sobre els meus
foscos cels.

29.5.09

Luxuria



Susi...

si la marea que mece tus caprichos

logra arrastrarte hacia mi bahía

sobre tus pechos posaré mi viril armonía

ordenando al batallón de elixires

embaucar tus recónditos sentidos

y entre vaiven y vaiven y vaiven

de delicada y pulcra locura

destrozaré secretos y armadura

y junto a la inmadurez que adornan

mis dulces y perversas poesías

arrasaré tu blanco y sereno pudor

con el pecado que aún guardan nuestros días.



si la marea que gronxa els teus capricis
aconsegueix arrossegar-te cap a la meva bahía
sobre els teus pits posaré la meva viril harmonia
ordenant el batalló d'elixirs
entabanar els teus recòndits sentits
i entre vaiven i vaiven i vaiven
de bogeria delicada i pulcra
destrossaré secrets i armadura
i al costat de la immaduresa que adornen
les meves poesies dolces i perverses
arrasaré el teu pudor blanc i serè
amb el pecat que encara guarden els nostres dies.


12.5.09

Tu jardín II


collage hay una mecedora en la puerta de la casa por rafaelpavonreina.


Susi...

Ni siento ni aflora el tiempo
ni primavera ni jazmín

entre blancas y etéreas flores
no brota inspiración, ni verso ni poeta...
ni el sutil vuelo de tu aroma
perturba mi bella desesperación
ni te postras difusa en mi memoria

ni irradias éxtasis en la ingravidez
ni vienes ni vas, ni vienes ni vas
y desbordas sin más mi penuria
devastando esta debil lucidez...
Ya brotó el degenerado poema
que claudicó su paz junto a tu jardín.


Ni assec ni aflora el temps
ni primavera ni gessamí
entre flors blanques
i etèries
no brolla inspiració, ni vers ni poeta...

ni el subtil vol de la teva aroma
pertorba la meva bella desesperació
ni
et postres difusa en la meva memòria
ni irradies èxtasi en la
ingravitació
ni véns ni vas, ni véns ni vas
i desbordes sense més ni més
la meva penúria
devastant aquesta
debil lucidesa...
Ja va brollar el degenerat poema
que va claudicar la seva pau al costat

del teu jardí.